El cas del Màster de la Cifuentes mostra que vivim en una societat de “titulitis”. Amuntegar títols universitaris com si fossin medalles d’alguna cosa important. D’altra banda, tots els valors veritablement importants romanen a l’ombra en tots els currículums: ser bona persona, saber treballar en equip, ser altruista i perseverant, treballador o creatiu, per exemple. La majoria d’empresaris comenten que valoren (i paguen de fet) els seus treballadors per aquests altres valors i no pels títols que tenen.

I és que massa sovint l’objectiu consisteix en acabar “la carrera” (el nom denota ja velocitat), més que no pas aprendre. Sento a vegades pares d’alumnes de 4t d’ESO que, quan avaluen el proper itinerari acadèmic dels seus fills diuen que: “dos anys de formació professional de grau mitjà, més dos de grau superior”, versus “els dos de batxillerat” per arribar a la Universitat: així doncs, la segona opció és millor i és que és més “ràpida”. És clar: l’objectiu és fer “carrera”.

Un avantatge que incorpora la formació professional són les pràctiques en centres de treball, que permeten a alumnes joves començar a treballar i a aprendre un ofici en un entorn “real”: això, en general, tampoc no es valora massa bé pel mateix, i és que l’objectiu és “avançar-ne”. I aquest és, precisament, un altre valor que valoren els empresaris: gent amb experiència laboral, que hagi treballat. Fa unes setmanes un empresari del sector de la metal·lúrgia comentava que sovint li arriben enginyers acabats de graduar que, malgrat són molt bons en àmbits teòrics, “dissenyen peces que són impossibles de fer”. De manera similar, un altre empresari del sector de la gestió comentava respecte un nou treballador: “molt bons en matemàtiques, però després no saben fer una nòmina”.

La formació professional ofereix un itinerari acadèmic que potser és més “lent” (quant a velocitat), però més sòlid quant a coneixements pràctics de base i experiència laboral. El que cal fer és valorar la gent pel que fa i no pels títols que posseeix. La meva valoració per la Cifuentes és la mateixa, amb Màster o sense.

Gerard Farràs, cap d’estudis de cicles formatius