Aquest cap de setmana, del 7 al 9 d’octubre, a la sala Homílies d’Organyà de la Biblioteca Carles Morató de Solsona Anna Montraveta presenta l’exposició “Zoom a la pobresa”, resultat del seu treball de recerca.

El treball de l’Anna, estudiant de segon de batxillerat a l’Escola Arrels de Solsona, és una aproximació a la vida de les dones i els gitanos del barri de Sant Roc de Badalona i els sense sostre i els nens del barri del Raval de Barcelona.

Quin ha estat l’objectiu principal del teu treball de recerca?

Mostrar que al costat de casa nostra i en ple segle XXI encara existeix la pobresa i està amagada en barris concrets. A més, amb l’exposició de fotografies, volia conscienciar la gent perquè és necessari actuar contra aquesta altra realitat del nostre país. El treball té una intenció crítica i de denúncia.

Per què has escollit el camp del fotoperiodisme?

Pensava que una bona manera de denunciar la pobresa i que impactés era a través de la fotografia, ja que com diu la dita popular “una imatge val més que mil paraules”. Per altra banda, sempre m’ha agradat la fotografia i, sobretot, la periodística perquè serveix per informar. A més, en un futur em vull dedicar al periodisme i m’agradaria especialitzar-me en fotoperiodisme.

Amb quin moment de la recerca et quedaries?

Amb les abraçades de l’Azhar, les converses amb l’Amanda i les rialles amb la Isabella. Les tres són nenes que vaig conèixer fent de monitora al Casal de la Fundació Escó, al barri del Raval de Barcelona. Passar uns dies amb elles i amb molts nens més va ser una experiència fantàstica, ells em van ensenyar molt i espero que jo amb ells també. A part d’acadèmicament, personalment el treball també m’ha aportat molt i m’ha ensenyat a valorar molt més tot el que tinc.

En què consisteix l’exposició “Zoom a la pobresa”?

A l’exposició podreu veure una selecció de les fotografies que vaig fer durant les meves experiències al barri de Sant Roc de Badalona i al barri del Raval de Barcelona. De cada fotografia podreu veure la seva respectiva anàlisi. Del Barri de Sant Roc he fotografiat dones que participaven en unes classes de llengua de l’Ateneu del barri i també gitanos, un col·lectiu afectat per la pobresa. Al barri del Raval em vaig centrar en els sense sostre, perquè vaig estar fent de voluntària a Arrels, i en els nens, fent de monitora al Casal Escó durant l’estiu.

Què recomanaries a aquells alumnes que en un futur proper hauran d’iniciar el seu propi treball de recerca?

L’important és triar un tema que et motivi, ja que hi hauràs de dedicar molt temps. Penso que el treball de recerca és una oportunitat, ja que és un treball molt flexible i el pots conduir al teu gust, per això s’ha d’aprofitar.

Per què “Zoom a la pobresa”?

Amb aquest títol vull fer la metàfora del zoom que fa la càmera amb l’aproximació que faig jo a la vida de tota la gent amb qui he compartit temps, el zoom també és refereix a apropar, destapar la pobresa, que moltes vegades vol ser amagada. Com diu Vicenç Ferrer: “La pobresa (i la marginació) no existeix per ser entesa sinó per ser resolta”.