El passat dijous, l’alumnat dels cicles formatius d’Activitats Comercials, Manteniment electromecànic i Sistemes microinformàtics, conjuntament amb alguns professors, vàrem estar a Barcelona visitant el congrés de l’Internet of Things (IoT).

Fou, segons la meva opinió, una “visita al futur” i ha estat una excusa per a la reflexió plasmada en aquest article.

Hi ha qui diu que no estem en una època de canvis, sinó que vivim un canvi d’època. Un dels agents més importants que modificaran la manera com viu, treballa i es relaciona la humanitat del segle XXI és, sens dubte, una revolució tecnològica sense precedents que modificarà la manera com vivim.

La primera Revolució industrial utilitzà aigua i vapor per a la mecanització de la producció. La Segona Revolució va fer servir l’electricitat per a intensificar-la. La Tercera va utilitzar l’electrònica i les tecnologies de la informació per la seva automatització. Ara, però, s’augura una Quarta revolució industrial, basada en la Tercera, que es caracteritza per una fusió de tecnologies físiques, digitals i també biològiques. Es tracta de la integració definitiva de les tecnologies precedents.

L’emergència de noves tecnologies com són el fet que milions de persones estiguem connectades en tot moment per dispositius mòbils amb una alta capacitat de computació, capacitat d’emmagatzematge i accés al coneixement, multiplicat per l’arribada de la intel·ligència artificial, la robòtica, l’Internet de les coses (IoT), els vehicles autònoms, la impressió 3D, la nanotecnologia, la biotecnologia, nous materials, la computació quàntica, la tecnologia “blockchain”, els sistemes ciberfísics, entre d’altres, ens atorgaran un poder desconegut.

Sento, com a docent, que l‘Escola té una alta responsabilitat en la preparació dels nostres estudiants i futurs ciutadans. Tenim l’obligació de preparar-los per a un futur incert i no per al passat que nosaltres vàrem viure i això, segons el meu punt de vista, cal tractar-ho des de dos aspectes: modificar el què (els continguts) i el com (els mètodes).

Respecte als continguts penso que cal aprofundir en l’aprenentatge de les matèries STEM (Science, Technology, Engineering and Maths), que són el substrat del món en el qual vivim i el que arriba. Els estudiants que no comprenguin adequadament els fonaments de la revolució que s’aproxima no solament tenen el risc de quedar fora de la possibilitat de liderar-lo, sinó que poden viure en un món que, per ells, serà inexplicable.

Respecte al com, la majoria de docents veiem bé aplicar canvis d’innovació educativa (que tots coneixem sota el paraigües d’aquesta Escola Nova XXI) i és que cada vegada som menys els que creiem que la memorització de continguts és un mètode d’aprenentatge adequat quan tens una biblioteca i una calculadora a la butxaca. Cal individualitzar la tasca educativa. Cal també orientar l’alumnat a l’acció, a la creació de xarxes d’interessos comuns, a saber treballar en equips d’alt rendiment per a la consecució d’objectius complexos.

Personalment penso que aquest és el camí que cal que prenguin les escoles del Segle XXI: canvis en els continguts i canvis en les metodologies, que “empoderin” la futura ciutadania, sempre, això sí, amb un valors fixos grabats com a fons de l’escenari, com estels en el firmament.

Gerard Farràs, Cap d’estudis de Cicles Formatius de l’Escola Arrels