A la matèria de reptes de física i química de 1r de batxillerat dins del tema de la qualitat de l’aigua hem analitzat la duresa de les aigües domèstiques, embotellades i d’algunes Fonts del Solsonès. 

La duresa mesura la quantitat de sals de calci i magnesi que té dissoltes l’aigua. En el recorregut de l’aigua, ja sigui en la infiltració a través del terreny per a passar a formar part de l’aqüífer subterrani, com el recorregut a través del mateix aqüífer o pel llit del riu, l’aigua adquireix sals de calci i magnesi procedents de les roques del terreny. Així doncs, quan aquesta aigua travessa o passa per terrenys calcaris, augmenta el contingut de carbonat càlcic considerablement, i d’aquesta manera provocant l’obtenció d’aigua més dura, cosa que passa en menor grau si el terreny és granític. 

Les principals conseqüències de l’aigua dura són: 

• Provoquen una pèrdua de rendiment dels sabons, disminuint-ne la capacitat de neteja. Això és degut al fet que els cations de magnesi i calci precipiten l’estearat, un dels principals components del sabó. Així doncs, se’n poden veure afectades un seguit de màquines quotidianes, com les rentadores o els rentaplats. 
• Es creen incrustacions de carbonat de calci produïdes pels carbonats presents a les aigües dures i això pot provocar una reducció del cabal de les canonades per on circula l’aigua i fins i tot es poden acabar obstruint. També es poden crear incrustacions d’aquest compost a dipòsits, calderes…, o taques de calç a la mampara de la dutxa o a les rajoles, entre altres. 
• La higiene personal també es veu afectada per la duresa de l’aigua. Per exemple, s’ha comprovat que aquesta pot col·laborar en l’aparició d’èczemes als infants. 
• L’aigua dura té un gust més fort.. 

Les aigües habitualment tenen valors entre 10 i 300 mg CaCO₃/L, i poden arribar a 1000 mg CaCO₃/L i, excepcionalment, a 2000 mg CaCO₃/L o més. L’aigua de la mar té al voltant de 1500 mg CaCO₃/L. 

Una aigua fins a 80 mg/l es considera molt tova, de 80 a 150 mg/l tova, de 150 a 330 mg/l semidura, de 330 a 550 mg/l dura i per sobre de 550 mg/l molt dura. 

De l’anàlisi que ha fet l’alumnat utilitzant la valoració complexiomètrica amb EDTA  s’han obtingut els següents resultats: 

De les fonts del Solsonès que s’han analitzat les fonts amb l’aigua més tova hi trobem la Font de l’Esquerra i la Font del Vermell al voltant de 150 mg/l. Mentre que les més dures serien la Font del Corb i la Mare de la Font per sobre de 500 mg/l. la duresa de l’aigua de la font de Boixassa és molt similiar a l’aigua de Solsona. 

De l’anàlisi de les aigües embotellades podem dir que Bezoya, Font Agudes i Font d’Or es troben per sota dels 80 mg/l, mentre que Naturis, Viladrau, Veri i Font Vella es troben entre 120 i 160 mg/l. 

En quant a l’aigua domèstica podem dir que les aigües no descalcificades tant de Solsona com de Sant Llorenç estan entre 180 i 220 mg/l, mentre que  les aigües domèstiques que han passat per un descalcificador són molt toves entre 20 i 40 mg/l, essent la més tova l’aigua que també està osmotitzada.