En la formació integral de la persona l’escola i la família són dos dels puntals fonamentals per assolir una sòlida preparació tant intel·lectual com humana.

A mida que la persona va creixent i es va desenvolupant, els inputs que va reben des del seu entorn més immediat seran molt importants en la seva vida i possiblement li marcaran unes determinades pautes de conducta davant de la societat.

He iniciat aquest article amb aquestes afirmacions perquè estic convençut que el que intentaré explicar a continuació hi té molt a veure.

La vida a pagès no és comparable amb la vida a ciutat, encara que amb les noves tecnologies ens hi podem equiparar bastant. El model familiar en molts casos tampoc i amb això no vull dir que un sigui millor que l’altre. De tot hi ha de tot.

Però és ben evident que el model social rural i urbà són força diferents. I és en aquest sentit que el model escolar també ho és.

Quan l’any 1962 mossèn Ferran inaugurava l’Escola Castellvell va posar al servei de la comarca un model d’ensenyament pensat per Solsona, però molt especialment pel món de pagès. La residència d’estudiants va facilitar enormement que els joves que vivien a pagès poguessin accedir als estudis de formació professional. Durant la setmana residien a Solsona i divendres, al ser dia de mercat, els pares els venien a recollir a l’escola. Cal tenir en compte que en aquells primers anys no existia cap tipus de transport escolar. La relació entre els pares i els mestres era i és força propera.

El Solsonès és la comarca de les mil masies, disseminades pel territori on bona part de les famílies de pagès vivien i viuen de l’agricultura i la ramaderia, que conserven escrupolosament les seves tradicions i on les petites parròquies rurals han estat el nexe d’unió de les famílies i del jovent. Al seu entorn s’hi celebren bona part dels actes socials que serveixen per la interrelació entre els habitants d’aquells tocoms.

En aquest àmbit rural, fins no fa massa anys, amb comunicacions i telecomunicacions deficients, el desenvolupament intel·lectual dels joves no era fàcil.

Per altra banda, a Solsona ciutat es començaven a crear polígons industrials que necessitaven d’una mà d’obra preparada i especialitzada en branques com la mecànica, l’electricitat o l’administració.
Des del primer dia el tarannà de l’Escola Castellvell encaixava perfectament amb aquest model comarcal. El mateix passava amb la Companyia de Maria, més coneguda com “Les Monges”, titular d’un parvulari i del col·legi Lestonnac, així com l’escola de primària i un altre parvulari del qual n’era titular la parròquia.

Quan a la dècada dels 90 va entrar en funcionament la nova Llei d’Educació, la LOGSE, totes aquestes escoles, que compartien uns models educatius força semblants, es van ajuntar i crearen la Fundació Privada Escolar Mare de Déu del Claustre amb les escoles Arrels de primària i secundària.

Fetes aquestes consideracions, i entrant en el context més familiar, estic segur que gairebé tots els pares i mares consideren molt important el procés d’elecció de l’escola dels seus fills i filles atès que l’escola és l’espai on hi romandran tots els dies laborables una bona colla d’hores diàries. Per tant, aquest sol fet justifica que l’elecció sigui clau. I l’altre factor és, naturalment, els coneixements i valors que hi rebran.

Per tant, cal tenir molt en compte el projecte educatiu. L’escola ha de ser un reflex dels valors de la família; si no, es produeixen contradiccions entre allò que els nens senten a casa i el que senten a l’escola.

Considero que els valors que ofereix l’escola Arrels són molt plurals. És un mosaic amb diverses singularitats que tenen com a fil conductor l’humanisme.

Els trets més definitoris del conjunt d’escoles que formen part de la Fundació Mare de Déu del Claustre són, des del meu punt de vista, l’educació integral, el desenvolupament social i espiritual de la persona i l’atenció als més vulnerables.

Abans d’anar a conèixer l’escola Arrels, els pares han de fer una operació molt important, que és trencar prejudicis. Hi ha pares que no els tenen perquè ja van formar part d’una escola cristiana i en tenen una bona percepció. Però n’hi ha d’altres que en tenen una imatge molt distorsionada. Un cop alliberats de prejudicis, aleshores que s’interessin sobretot pel projecte educatiu, l’ideari, i descobriran una escola acollidora i propera en què la finalitat principal no és sols l’educació dels nostres fills i filles sinó també les emocions i la seva evolució personal.

L’escola Arrels va aconseguir que la meva filla anés contenta a l’escola, per aprendre, descobrir, compartir, apassionar-se i a formar-se com a persona lliure i autònoma.

Fa uns quants anys jo mateix havia format part del claustre de professors de l’escola Castellvell, primer a una secció de l’escola a Sant Llorenç de Morunys i més endavant integrat plenament al centre de Solsona. Durant els anys que hi vaig exercir la docència vaig poder constar tots aquests valors intel·lectuals i humans que he comentat i que d’alguna manera em van ajudar al meu desenvolupament personal i que alhora vaig intentar inculcar a tots aquells nois i noies que vaig tenir l’oportunitat d’ensenyar.

Els meus pares em van portar a una escola que estava inspirada en l’humanisme cristià. I això m’ha marcat durant tota la vida, un anhel, un imperatiu de voluntat de servei.

Em van inculcar des de petit la idea que hem vingut a aquest món a donar el millor de nosaltres i que, només si donem el millor, experimentem que la vida té sentit. Tant se val el que et sentis cridat a fer: ensenyar, curar, fer riure, la qüestió és que puguis ser útil a la societat.

La meva dona i jo hem procurat inculcar aquest tarannà a la nostra filla i durant uns quants anys l’escola Arrels ens hi va donar un bon cop de mà. Estem convençuts que tot aquest ideari l’haurà marcat de la mateixa manera que ens va marcar a nosaltres.

Jaume Fruitós i Sayol