Com és l’escola des de casa?

A l’Escola Arrels II hem viscut un mes de febrer singular a causa del gran nombre d’alumnat i professorat confinat. Des d’inici de curs, l’escola disposa d’un pla d’ensenyament online que s’ha anat posant en pràctica en diverses ocasions al llarg d’aquests mesos. No obstant això, l’onada més remarcable l’hem viscut en les darreres setmanes amb diversos grups bombolla de l’ESO confinats.
Per a tots ha estat una situació nova i hem volgut donar veu als joves per conèixer com ho han viscut. En primer lloc, cal dir que les circumstàncies eren diverses i variaven d’una casa a una altra: alguns nois i noies estaven confinats per ser positius, altres per tenir un familiar positiu, altres per tenir un company positiu a classe, altres han passat la Covid tota la família… però tots coincideixen que, tot i haver pogut seguir el curs des de casa, el seu dia a dia era totalment diferent.
El sedentarisme, la solitud, l’avorriment i les pantalles han estat els protagonistes en la seva rutina diària. Llevar-se, esmorzar, pantalla, dinar, pantalla, berenar, fer deures, sopar, pantalla, dormir… Passaven el dia del llit a la cadira i de la cadira al llit. Han trobat a faltar la llibertat, les amistats, la família, poder socialitzar amb els companys de l’aula, la llum del sol… Alguns comenten que el fet d’haver viscut la malaltia tan de prop els ha aportat un canvi de mentalitat, han pogut tenir temps per ells i per aprendre a estar sols, i han tornat a l’escola amb moltes ganes de gaudir de la llibertat després d’aquests dies que s’han sentit engabiats.
Pel que fa a l’ensenyament online, han pogut seguir les classes des de casa a través de la plataforma Meet, però no valoren positivament l’experiència per la falta de socialització que implica l’escola online i pel fet de passar tantes hores davant la pantalla. Alguns nois i noies també comenten que el fet de no ser a l’aula feia més difícil mantenir la concentració al llarg del dia i que era més fàcil caure en la temptació de jugar o perdre el temps. S’han adonat que l’ensenyament online requereix més esforç per part de l’estudiant, més autonomia, més organització personal, ser responsable i aprendre a evitar distraccions. Ha estat també una oportunitat per a tots, alumnat i professorat, per incorporar noves activitats o metodologies diferents a la classe, fet que tots plegats valorem positivament.
Emocionalment, l’alumnat del grup de tercer d’ESO on es van detectar 11 positius admeten que el primers dies van ser molt durs i que els van viure amb por, nervis i incertesa, esperant els resultats de les PCR de companys i familiars. Els feia patir pensar que potser en algun moment havien abaixat la guàrdia amb les mesures de seguretat: la mascareta, el rentat de mans, les distàncies i la ventilació. Per altra banda, molts d’ells comenten que es van sentir jutjats injustament pels mitjans de comunicació i per la població solsonina, que difonien rumors que no eren certs i posaven tots els joves en el mateix sac. Per acabar, agraeixen especialment l’atenció rebuda per part de la tutora i el professorat del grup, que han estat pendents de com es trobaven i de fer un bon tancament de trimestre.