PASSAT

Una mirada en el temps

La relació famílies-escola ha anat canviant al llarg del temps. No està de més recordar que la creació de les escoles va començar durant la Revolució industrial, davant la necessitat que algú de “fora de casa” eduqués les criatures mentre la família anava a treballar a la fàbrica. Fins llavors, l’educació i l’ensenyament estava en mans de les famílies, a casa.

Aquest model va anar evolucionant, fins al segle XX, moment en què el sistema educatiu es va especialitzar i va fer que mestres i pares s’anessin distanciant, cadascú amb la seva labor educativa, en solitari.

Mica en mica s’ha anat prenent consciència de la importància que les famílies participin de l’escola, de fomentar la comunicació entre pares i mestres, i de tenir coneixement de les metodologies i actituds que s’hi treballen.

La societat al llarg d’aquests anys ha tingut grans transformacions. Han canviat els valors, les prioritats, l’ús del temps, l’ús de les noves tecnologies. Les composicions familiars han canviat, cada vegada tenim més tipologies d’estructures familiars, d’orígens, creences i estils educatius diferents.

Durant aquests 25 anys, nosaltres també hem canviat com a escola. Abans de la fusió cada escola era independent i cada AMPA tenia per objectiu entendre’s i col·laborar amb la direcció de l’escola corresponent: una al seminari, l’altra a “les monges” i  l’altra a “les profe”. En els anys de la fusió, que va ser progressiva, va quedar una AMPA per a tota l’escola i dos equips directius: el de la llar d’infants i primària per un costat i el de secundària, batxillerat i cicles formatius per l’altra. I l’APA (Associació de Pares d’Alumnes), que al cap de 18 anys, per fi, es va passar a dir oficialment AMPA (Associació de Mares i Pares d’Alumnes), es va començar a exercitar en l’art de pensar per les dues direccions i amb  les dues direccions.

PRESENT

Dins del procés d’adaptació al canvi i a la millora contínua, com a AMPA treballem la manera de relacionar-nos amb l’escola per crear un vincle de confiança que ens faci avançar, i intentem evitar que l’AMPA sigui vista només com una via per transmetre queixes d’alguns pares o per organitzar festes; volem anar més enllà.

L’any passat vam fer una jornada de reflexió interna sobre l’associació. Ens vam preguntar què ens agradava i què no, què havíem de mantenir i què calia fer evolucionar, i vam arribar a una sèrie de conclusions que us les compartim aquí mateix:

–          La nostra associació representa els pares dels alumnes de tota l’escola: la llar d’infants, primària, secundària, batxillerat i cicles formatius. Treballem per aglutinar, doncs, gent molt diversa, fins i tot de procedències molt diverses, i amb fills de moltes edats diferents.

–          I és que l’AMPA som tots: des de la gent que participa en les diferents comissions fins als delegats de pares i mares, pares i mares col·laboradors puntuals de projectes, passant per als representants dels consells escolars…

–          L’escola és com un triangle: en un vèrtex hi ha els alumnes, en l’altre els professors i mestres, i en el tercer nosaltres, les famílies. Hem de fer possible que la comunicació entre cada grup sigui bona i fluïda, i en ambdues direccions.

–          Volem teixir la relació amb els professors i mestres de l’escola en base a la confiança, i tenint clar que cadascú fa la seva funció.

–          De l’escola Arrels ens engresca que hi hagi la idea de formar alumnes competents, autònoms i amb iniciativa, i també amb actitud de compromís amb l’entorn. Ajudem a explicar aquest concepte ja des de la llar d’infants i educació infantil.

–          Com que hi ha una idea clara d’escola, això genera un sentit de pertinença bonic que també cal que recolzem i que sapiguem aprofitar.

…FUTUR

Revaloritzant la relació família escola

Està demostrat que un alt compromís de les famílies influeix positivament en els resultats, tant dels alumnes de forma individual com també la millora del rendiment de tota l’escola (CIIMU 2008, III Informe sobre l’estat de la infància i les famílies).

En general, aquests últims anys, els pares hem mirat de participar als òrgans i associacions creades per mantenir el vincle amb les escoles i el sistema educatiu. Però és dificultós que les famílies participem. Estem estressats, insegurs i col·lapsats per un dia a dia que no deixa espai per, si més no pensar, en l’educació dels nostres fills.

Tal com exposa molt bé en Jordi Riera en el seu treball “Les famílies i les seves relacions amb l’escola i la societat davant del repte educatiu, avui” un dels gran reptes que se’ns presenta actualment és saber trobar un nou equilibri entre les actituds proteccionistes i autoritàries d’una altra època, i les permissives, liberals i generadores de confiança actuals, sense deixar de mantenir una imatge ferma i coherent davant dels fills.

Hem de continuar treballant per enfortir la relació família escola. Com diu la pedagoga Anna Ramis, hem de buscar fer possible la coresponsabilitat educativa a través de les relacions a “escala humana”, de coneixença, de confiança, (que no vol dir que ens haguem de fer obligatòriament amics!). Els professionals han de ser responsables de l’educació a les aules, però les famílies també hem de ser responsables de ser-hi quan cal, de ser aprenents incansables i bons referents, creant un “Nosaltres: Els qui eduquem”.

En aquest sentit, l’AMPA es vol obrir a altres maneres de ser i de fer, oberta a totes les famílies i buscant iniciatives diferents que van en la línia de fomentar la creació i el desenvolupament d’una escola que ens inclou a totes i a tots.

L’educació dels nostres fills ha de ser la nostra prioritat com a persones.

Us animem a participar-hi!

Anna Guilanyà Casas i Anna Molins Barbens, membres de l’AMPA d’Arrels