La tardor que jo conec
té gust a raïm i cep,
d’olivera i pluja fina,
de bolets amb julivert.
La tardor que jo conec.

La tardor que jo conec
les petjades fan crec-crec,
botes d’aigua i un paraigua
i el vent que s’enduu barrets.
La tardor que jo conec.

La tardor que jo conec
porta figues i fruits secs,
mandarines i magranes
i el primer dia de fred.
La tardor que jo conec.

Dàmaris Gelabert ens expressa com és la tardor que ella coneix. I la nostra? Quin gust té? Quin soroll fa? De quines tonalitats està pintada? Podem tocar i trepitjar les fulles de diferents mides i textures? I què me’n dieu de les aromes que es desprenen quan us endinseu en el bosc?

A l’escola Arrels vivim amb intensitat l’estació que comença, la tardor que ens fa despertar els cinc sentits.

Els follets, els bolets, la castanyera, les paperines i les castanyes en són els protagonistes.

Els companys d’aventures hem fet volar la imaginació i hem creat originals embolcalls de totes mides, formes i colors per posar les castanyes. I quina varietat de materials que hem utilitzat! Trossos d’ampolles d’aigua, capsetes de cartró, roba, paper de seda, dibuixos, retalls, fotos, cistelles, fil…

La vella castanyera, encuriosida pels nostres treballs, mil somriures ens ha regalat agafant de la mà els petits castanyers que s’escampaven per tots els racons.

L’olor de les castanyes torrades, l’escalfor que desprenen i el seu gust per a tots tan conegut, ens han acompanyat un curs més i hem pogut escriure una nova plana del diari d’escola que any rere any guarda les nostres experiències i amaga els nostres sentiments.