El meu primer contacte professional amb l’Escola Arrels va ser en el moment de la seva gestació.

El curs 1992-1993 l’Equip directiu de l’Escola Sagrat Cor, sensible a les necessitats diverses dels alumnes, va considerar necessari contractar-me com a pedagoga per atendre els alumnes que presentaven dificultats d’aprenentatge o requerien d’un reforç més individualitzat.

En aquell moment a l’escola hi havia els alumnes i les seves famílies. No es parlava de diversitat ni de necessitats educatives especials, simplement s’atenia a tots els alumnes.

La tutoria es feia cada dia, en qualsevol moment en que sorgís un tema interessant, una pregunta dels alumnes o un conflicte per resoldre.

Els horaris eren flexibles, es podien canviar les activitats si el mestre ho considerava convenient, allargar l’estona de lectura si els nois i noies estaven a gust, i entrar i sortir de les aules, sempre amb educació, per explicar o demanar coses tant als mestres com als companys.

Aquell va ser el darrer curs del “Seminari” abans de la creació de l’Escola Arrels el curs 1993-1994.

Anteriorment a la meva etapa professional, però, vaig ser alumna de Lestonnac. Allà vaig poder copsar de les meves mestres, que l’educació era cultura, però també valors. Per què sinó aquell interès tan gran en l’acció tutorial, els debats, els treballs en equip com la revista de l’escola, la convivència amb les companyes…Recordo com a fets innovadors, en aquell moment, les xerrades amb el psicòleg escolar o l’educació afectiva-sexual.

Sempre he pensat que la meva vocació per l’educació va començar allà.

El curs 1993-1994 l’estructura del sistema educatiu encara es regia per la Ley General de Educación, LGE, 1970 aprovada el 1970. Aquesta llei va marcar l’estructura del sistema educatiu fins els anys 90. L‘educació obligatòria era dels 6 als 14 anys (EGB). Abans hi havia l’etapa preescolar, després el BUP i finalment el Curs de Orientació Universitaria (COU), dels 14 als 18 anys. Pel que fa a la FP, la llei l’estructurava en dos nivells, la FP1 i la FP2 com un itinerari posterior a l’EGB i al BUP.

No obstant, feia tres anys que s’havia aprovat la Ley Orgánica de Ordenación General del Sistema Educativo, LOGSE, 1990. Havia arribat l’hora de reformar el sistema educatiu. La LOGSE va suposar el canvi més profund en l’escola durant la democràcia i la seva estructura i etapes, avui encara són vigents.

Aquesta norma va augmentar l’escolarització obligatòria fins als 16 anys, i la va dividir en dues etapes: Educació Primària (de 6 a 12 anys) i Educació Secundària Obligatòria (ESO, de 12 a 16). Abans s’establien dos cicles d’Educació Infantil: fins a 3 anys i de 3 a 6. Després de l’ESO hi havia dos cursos de Batxillerat previs a la Universitat. La FP es va dividir en dos graus, mitjà i superior.

Va ser en aquest ambient de Reforma Educativa quan l’Escola Arrels inicia un projecte  nou i engrescador, amb les arrels ben fondes de la tradició educativa de les escoles Lestonnac, Sagrat Cor, Parvum i Escola de FP Castellvell.

I és clar, les reformes porten canvis, grans canvis tant pel que fa a la manera d’ensenyar com a la d’aprendre. Els docents van haver d’adaptar-se a la nova manera d’ensenyar, més oberta. Ja no es parlava d’assignatures, sinó de matèries i de crèdits! Calia programar per nivells de concreció i avaluar conceptes, procediments i actituds. Només algunes editorials havien començat a publicar llibres de text segons la nova llei i resultava que els nens ara, a l’ESO, tindrien tres llibres de cada matèria… un per trimestre! Va ser així com es van començar a carregar les motxilles escolars i les esquenes dels pobres alumnes.

La nova reforma donava més llibertat d’actuació als centres i es potenciava que cada escola dissenyés el seu Projecte Educatiu.

Va ser durant aquests anys que es va haver de fer front a molts reptes de caràcter organitzatiu. Els mestres i professors van fer un gran esforç pel que fa a la formació docent.

Els reptes de caràcter pedagògic van aparèixer una mica més tard, ja que poc a poc i curs a curs, l’escola  va anar reflectint els canvis socials i familiars que s’anaven produint: una societat diversa requereix d’una escola que atengui la diversitat.

I vam posar nom a un fet, ja existent, però que requeria un abordatge educatiu: LA DIVERSITAT.

Aquesta paraula ens va fer comprendre la necessitat de personalitzar l’aprenentatge. En moltes ocasions ha de ser l’escola qui s’adapti a l’alumne, comprenent com és ell i el seu entorn.

Van aparèixer paraules com Comissió d’Atenció a la diversitat, Pla d’Acollida, Projecte d’Atenció a la diversitat, grups reduïts, Pla Individualitzat, dificultats d’aprenentatge, alumnes amb necessitats educatives especials, Aula d’Acollida, inclusió, atenció psicopedagògica…

Som una societat inquieta i canviant que es transforma ràpidament. L’escola passa per aquest mateix procés, inevitablement.

Actualment ens trobem en un altre moment de canvi. Ara parlem d’innovació educativa. Els docents i les famílies ens trobem immersos en un debat sobre com i per a què hem d’educar els ciutadans del futur.

Els avenços tècnics i  les xarxes de comunicació han entrat amb força a l’escola i per quedar-s’hi.

Els docents analògics han de ser guies d’aprenentatge dels alumnes digitals.

Els alumnes tornen a ser el centre de l’aprenentatge i aquest esdevé competencial: saber, saber fer i ser.

Les neurociències han envaït l’entorn educatiu. Ens donen explicacions científiques de com aprenen els nens i nenes, de com fer activitats i en quines hores els nens estan més receptius, d’on es situen les nostres emocions en el cervell i com n’és d’importants educar-les, també.

L’aplicació de noves metodologies faciliten l’aprenentatge a tots els alumnes i fan que s’acostin al màxim a la vida real, la qual hauran d’encarar després del seu període de formació.

I aquí ens trobem, al curs 2018-2019 celebrant els 25 anys de l’Escola Arrels. Si ens aturem un moment per fer una valoració del que ha succeït, des d’un punt de vista pedagògic, ens adonarem que el procés educatiu comporta en sí mateix un canvi constant, una adaptació permanent a les necessitats dels infants , joves i famílies.

L’Edouard Claparède (1870-1940) fa molts anys ja defensava que l’escola havia de ser activa i que l’aprenentatge havia de girar entorn dels interessos de l’infant i l’activitat motriu:

“L’escola és vida en el sentit que és preparació per la vida individual i social”

Sens dubte l’Escola Arrels és una escola VIVA!

Marta Coll i Baranera