El cel a la terra
Com a membre integrant del personal no docent, unes senzilles pinzellades dels meravellosos anys que vaig viure treballant a l’escola de F.P. Castellvell, convertida després en l’actual Arrels II.
La meva etapa a l’escola va des del dia 1 de Setembre de 1992 fins a finals de Desembre de 2010.
La contractació fou una mica inesperada i es va fer esperar com totes les coses importants. El juliol de 1992 treballava a la ferreteria Vilbar. A mig juliol passava les setmanes laborals a Pineda de Mar; però no pas de vacances, sinó col·locant vidres, accessoris i mampares als banys d’uns monstruosos blocs de pisos que, fent honor al nom del poble, estaven situats a primera línia de mar. En tornar el divendres a casa, la meva esposa em diu: «Ha trucat Mn. Ferran. Et vol veure». No li vaig donar més importància; creia que era per anar a posar alguns vidres a l’escola. El dilluns torno a marxar, i durant la setmana Mn. Ferran torna a trucar demanant per mi. Quan vaig retornar a casa el divendres, ningú no es va recordar de dir-m’ho. Sort que es va acabar l’obra el segon dia de la setmana. De nou a Solsona, em vaig trobar un bon amic i em diu: «Mn. Ferran et vol veure per una qüestió de feina». Tot seguit, em poso en contacte amb ell. Vam quedar per veure’ns el vespre d’aquell mateix dia. Amb molt poca estona el tracte estava tancat. Començaria a treballar a l’escola com a intendent el primer dia de Setembre.
Durant els anys d’estada a l’escola, el que m’omplia més temps eren les muntanyes de fotocòpies que feia per després ordenar manualment full per full, enquadernar i posar preu a una quantitat impressionant de dossiers pels alumnes, que els servirien de llibre de text. Sort de la multicopista que escopia les còpies a gran velocitat. Un problema important era que a principi de curs tothom ho volia fet alhora; però jo, per més temps que hi dediqués, no podia fer miracles.
La feina de l’escola era molt variada. A més dels dossiers, totes les fotocòpies que els professors em demanaven, que no eren pas poques. També em cuidava del jardí, tallar la gespa, esporgar els arbres, retallar la tanca dels xipressos que delimitaven el perímetre de l’escola, segar l’herba i mantenir net l’espai dels voltants, arreglar llums, sanitaris, control de la calefacció i algunes cosetes de paleta. Quan jo no podia, o no ho sabia fer, tenia una tercer braç que era el meu gran amic Ramon Torrent. Vull recordar i esmentar que amb una setmana durant l’estiu vàrem pintar totes les parets exteriors de l’escola. En altres ocasions també vam pintar el taller mecànic, classes, passadissos, taules…
Aquests 18 anys que vaig treballar a l’escola, foren els millors de la meva vida laboral. Era feliç, tan amb la feina com amb l’excel·lent tracte amb els companys no docents i amb tot el professorat. Jo els apreciava molt i ells també em van demostrar la seva gran estimació principalment amb el meravellós sopar de jubilació que em van oferir al restaurant La Fada.
Em ve de gust recordar unes breus paraules del cordial i emocionant escrit que em van llegir en aquest sopar: «Tota l’escola és un somriure cap a la teva persona. Pots veure en els nostres rostres la gratitud per tots aquests anys compartits». I la meva resposta a tanta emoció fou aquesta: «Estic molt content i sóc feliç. Me’n vaig crec només tenint amics i molt bons amics. Això és la millor loteria que em podia tocar i et dóna felicitat autèntica i duradora. No us dic adéu, sinó a reveure; aquí em teniu per continuar sent bon amic i company, en els moments tristos i alegres de la vida que de tot hi ha».
Aquest esperit l’he procurat mantenir viu durant aquests darrers 8 anys: venint a l’escola cada any a celebrar el sant i l’aniversari. També amb alguna altra escapadeta per cultivar aquesta bona amistat que dona vida.
Aquest oferiment de la meva persona que us vaig fer aquell dia el ratifico de nou avui i pels dies que aniran venint.
Una forta i cordial abraçada per a tothom i per molts anys!
Fins sempre!